Retenció de líquids. A què es deu?

FONT: David Díaz Gil. Vitónica | 18 de maig de 2017

  • La retenció de líquids és una de les patologies més esteses a tota la població, afectant generalment d'una manera més ampli en el cas de les dones. Però, a què es deu?

És molt freqüent, que si ens pesem amb certa regularitat, observem que el nostre pes pot variar o oscil·lar significativament de la nit al dia, i més encara en el cas d'haver tingut, per exemple, un sopar copiós. ¿Hem engreixat d'un dia per l'altre o afecta en aquesta dada la retenció de líquids?


QUÈ VOL DIR RETENIR LÍQUIDS?

Explicat d'una manera senzilla i perquè es comprengui fàcilment, la retenció de líquids no és ni més ni menys que una acumulació indeguda d'aigua (o altres líquids) en el nostre organisme.
Aquest fenomen ocorre, concretament, quan es dóna aquesta excessiva acumulació de fluids no només en els teixits corporals, sinó també en el sistema circulatori i en les cavitats del cos.

Aquest mecanisme descompensat va portar al nostre cos a un desequilibri de electròlits (alteració en el sistema de regulació hídrica) que va fer variar el comportament natural dels líquids dins del cos, motiu pel qual tenen a acumular subcutàniament, sobretot, en zones com la zona del baix ventre, turmells, canells, etc ...

QUINS SÓN ELS MOTIUS PELS QUALS ES PRODUEIX?

No hem d'oblidar que gran part del nostre cos està formada per aigua (al voltant d'un 70%), tant d'una manera intracel·lular com fora d'aquestes. Des de la sang fins a la massa muscular, fins i tot el sistema ossi, contenen grans proporcions d'aigua. Per aquest motiu és molt lògic que qualsevol persona puguin patir d'aquesta patologia, sobretot persones amb determinades afeccions o que estan patint canvis hormonals.

En aquesta alteració del sistema de regulació de líquids, els ronyons juguen un paper important controlant no només els volums d'aigua que s'excreten (balanç hídric), sinó també les concentracions de sodi i potassi i els nivells del pH en fluids.

  • Balanç hídric: el mecanisme natural del nostre cos tendeix a l'equilibri i compensació de l'aigua que ingerim, a través d'aliments i begudes, amb l'aigua que excretem, a través de la pell o de la femta, però sobretot a través de l'orina , mecanisme que es processa en els ronyons. Per analitzar una mica més profundament aquest mecanisme hem de comprendre el paper que juga l'hormona antidiürètica (ADH), que és l'encarregada de controlar aquesta excreció d'orina actuant com a regulador i podent reduir la quantitat a expulsar. D'aquesta manera, a alts nivells d'ADH es provoca una retenció de líquids i a nivells baixos d'aquesta, augmenta el volum d'orina.
  • Volum de sodi: per regular la concentració de solut (osmolaritat de l'orina), hem de tenir en compte que ha d'aparèixer un equilibri previ entre: la ingesta i l'eliminació del sodi, i la de l'aigua. Si aquest equilibri de sodi falla, desencadenarà una alteració en la concentració de fluids del cos. Si suem excessivament, perdem una gran quantitat d'aigua, molt superior a la que perdrem de sodi. Per aquest motiu és important beure immediatament per tornar a restablir la concentració òptima del sodi a l'aigua, si no és així pot fins i tot arribar a alterar-les funcions cel·lulars normals. En aquest cas entra en joc l'hormona aldosterona (ADH), encarregada d'equilibrar la concentració de sodi i la pressió sanguínia.

 

CONCLUSIONS

Com veieu, en el comportament de regulació de l'equilibri hídric, juga un paper important tant el balanç d'aigua com el de sodi. Regular el volum i la concentració de tots dos serà fonamental parell evitar la retenció de líquids.



Termes i condicions

Your couch. It is mine.

Im a cool paragraph that lives inside of an even cooler modal. Wins

×